Museu De La Vega Baja De Toledo

Aquesta es la proposta de l'equip liderat per Emilio Tuñón Álvarez i el desaparegut Luis Moreno Mansilla, guanyadora del concurs que es va realitzat en 2010 per a realitzar el museu De La Vega Baja en Toledo.

HOUSE WITH ONE WALL

Este proyecto del Arquitecto Christian Kerez esta situado en Zúrich (Suiza). Se trata de un edificio para dos familias con un muro que separa el espacio en dos mitades. Todo el edificio esta soportado con este único muro, que va plegándose formando los diferentes espacios de la vivienda. Estos pliegues sobre el muro permiten que este tengan la resistencia y estabilidad suficiente para soportar el peso de todo el edificio, liberando las fachadas de elementos estructurales y posibilitando el acristalamiento ininterrumpido en dos de los lados que forman el perímetro de la vivienda.

 

Todo el edificio esta realizado con hormigón visto (paredes, suelos y techo) y junto con el vidrio y el acero de las carpinterías son los únicos materiales utilizados. El hormigón visto le confieren el aspecto de edificio inacabado y una imagen brutalista que favorecen mucho el proyecto.

 

CORTAR Y PEGAR

1. Busca una casa en ruinas.
2. Busca una grúa.
3. Coloca dentro la tu casa y... "vualá"

 

Este proyecto de Naumann Architekture permite la realización de una casa utilizando las ruinas de un edificio ya existente sin modificar el entorno. El resultado es el que se ve en las imágenes. Además del efecto simbólico de la recuperación de un edificio antiguo y de la sostenibilidad de la propuesta, se crea un dialogo entre arquitectura moderna y arquitectura tradicional. Y es esa unión de contradicciones entre nuevo-viejo, tradición-modernidad, lo que realmente emociona de la propuesta. 

 

 

La casa se adapta e integra en el entorno pasando totalmente desapercibida en el paisaje existente, con la limitación volumétrica del edificio inicial que actúa como piel, adaptando la posición de los huecos para colocar puertas y ventanas.

 

EAMES PLASTIC SIDE CHAIR

Aquesta clàssica cadira dels anys 50 va ser dissenyada per Charles Eames i la seua dona Ray, tots dos eren arquitectes i dissenyadors de mobles entre altres coses (també van ser directors de cine i fotògrafs). Van ser pioners en l'utilització de noves tècniques de disseny emprant fibra de vidre i resines plàstiques per a l'elaboració de cadires.

Aquesta cadira es va dissenyar en col·laboració amb l'empresa Zenith Plastics per al concurs Low-Cost Furniture Desing del Museu d'Art Modern de Nova York, i va ser la primera cadira de fabricació industrial dissenyada en plàstic.

Actualment aquesta cadira esta comercialitzada per l'empresa VITRA, encara que es poden trobar copies de pitjor qualitat però a un preu mes assequible.

En l'imatge de baix podeu veure al matrimoni Eames treballant al seu estudi.

Màsters en Prevenció de Riscos Laborals

Ací teniu les imatges de gent especialitzada en el Màsters de Prevenció de Riscos Laborals. Deuen ser els primers de la seua promoció. No tenen cap desperdici.

REFORMA I AMPLIACIÓ DE VIVENDA

Dalt podeu veure les imatges del projecte de reforma que emcarquitectura està realitzant en Almussafes. En la primera imatge observem la façana abans de la reforma i com està quedant ja reformada. En la imatge de baix podem veure els treballs interiors, concretament la col·locació de l'escalera metàl·lica.

LA VILLA SAVOYE

Es una de les obres mes conegudes del que es considerat un dels grans arquitectes del segle XX, Le Corbusier. Va ser construïda en 1929 a la ciutat de Poissy (a poc mes d'un hora de Paris). La Villa va ser habitada durant un curt període de temps ja que els seus propietaris hagueren de fugir de frança en 1940 degut a la invasió alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial la Villa va ser atacada i es va incendiar en diverses ocasions. En 1963 es va restaurar i va se declarada patrimoni arquitèctonic per el govern francès. En la actualitat la Villa es una casa-musseu.

La Villa materialitza a la perfecció la ideologia del seu autor que es resumeix en el que Le Corbusier va anomenar "Els cinc punts de l'arquitectura moderna".

1.Els "Pilotis": Per a Le Corbusier, la planta baixa de la vivenda, igual que el carrer, pertanyien a l'automòbil, ja siga per a la circulació o per a estacionar. Per aquest motiu la vivenda se elevava sobre pilotis deixant tota la planta baixa lliure per a permetre el moviment dels vehicles.

2.La terrassa-jardí: Per a Le Corbusier la superfície ocupada en planta per la vivenda devia ser tornada a la natura en forma de jardí a la coberta de l'edifici, convertint l'espai sobre la vivenda en un lloc aprofitable per a l'oci, que amés permetia mantenir les condicions d'aïllament tèrmic de linterior de la vivenda.

3.La planta lliure: Aprofitant l'acció conjunta dels forjats i els pilars metàl·lics, estos últims tenen un consum de superfície en la vivenda despreciable comparant-los amb els murs de carrega tradicionals o els pilars de rajola. D'aquesta forma, es millora l'aprofitament funcional alliberant la planta de les condicions estructurals. Esa dir, al contrari que passava en els murs de carrega, amb aquest sistema la distribució interior és independent de l'estructura aconseguint una llibertat més gran a l'hora de crear els espais.

4.La finestra longitudinal: Per el mateix motiu del punt anterior, els murs exteriors s'alliberen de la seua funció estructural, permetent que les finestres puguen ocupar tot l'ample de la construcció, millorant la relació dels espais interiors amb l'exterior.

5.La façana lliure: Complementari del punt anterior, els pilars metàl·lics es retiren respecte de la façana, lliurant a aquesta de la seua funció estructural.